El camp d’aviació de Celrà i Bordils, construït a finals de novembre de 1936, va ser el primer de la província de Girona. Va servir per vigilar la costa i entrenar pilots de l’aviació republicana i va jugar un paper clau en operacions militars com la batalla de l’Ebre, fins que va deixar de ser operatiu el 6 de juliol de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes. Va ser un element fonamental en la defensa de Catalunya durant la Guerra Civil. 

El camp d’aviació de Cabanes i Vilabertran, situat a prop de Figueres, es va construir per la seva proximitat a la frontera francesa i per servir de base per avions soviètics. Inaugurat el juliol de 1937, va requerir del desallotjament de la població local de la zona i de la transformació del terreny, creant una pista principal de 1.500 m. Encara que estigués equipat amb aparells de segona línia, va tenir un paper defensiu clau fins a la retirada republicana, moment en què van decidir portar les armes a l'església de Cabanes i provocar-ne l'explosió perquè els franquistes no les poguessin utilitzar.

L'aeròdrom de Vidreres, construït durant la Guerra Civil Espanyola, tenia com a missió vigilar la costa de Girona contra atacs aeris enemics. Dirigit pel tinent Víctor Gasull, qui també va dissenyar altres aeròdroms, la seva construcció es va iniciar a la primavera de 1937 i va ser un dels més moderns de l'exèrcit republicà, amb un disseny avançat que incloïa dues pistes creuades. No obstant això, va estar en funcionament menys d'un any, ja que va ser bombardejat per l'aviació feixista italiana l'abril de 1938. 

El camp d’aviació de Vilajuïga, construït el 1937, es troba entre Garriguella, Pedret i Marzà, a prop de la carretera de Llançà. Va ser una extensió de l’aeròdrom de Cabanes, dissenyat per defensar la costa de possibles atacs enemics. Comptava amb una pista d’uns 1.000 m de llargada i 500 d’amplada, així com set refugis antiaeris, barracons, un polvorí i zones de reparació d’avions. Va tenir molta activitat durant la guerra i va ser bombardejat diverses vegades. Cal destacar que va ser l’últim camp d’aviació republicà actiu de la guerra i va realitzar l'últim combat aeri de la Guerra Civil. 

El camp d’aviació d'Esponellà és un aeròdrom militar republicà que va estar en funcionament a partir de 1938 al Pla de Martis. Aquest camp pertany als municipis de Serinyà, Esponellà i Porqueres. Estava format per una pista, un refugi antiaeri al cantó de Can Traver Nou (fet quan definien la pista i amb una capacitat de 100 persones), un polvorí i un últim refugi antiaeri, a prop d’uns barracons de muntatge d’avions. Com a curiositat, quan va acabar la Guerra Civil, els terrenys del camp d’aviació van ser retornats als seus propietaris. Però es va tornar a obrir un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial per prevenir una possible invasió. Finalment, el camp d’aviació d'Esponellà es va tancar definitivament el 1960.

El camp d’aviació de Cassà de la Selva i Llagostera, situat als afores de Cassà, es va construir a la primavera de 1938 per defensar els ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Disposava de dues pistes d’aterratge i un refugi antiaeri per a 100 persones a la masia de Can Torre Mansa. Malgrat la seva inactivitat durant la guerra, va ser bombardejat el 26 de maig de 1938 i el 28 de gener de 1939.

L’Aeròdrom 318 va començar a funcionar el maig de 1938, amb obres d’equipament que es van allargar fins al setembre. Va ser creat per protegir els vaixells que transportaven material de guerra des del sud de França cap a ports com Port de la Selva i Roses. L’Estat Major de l’aviació republicana va requisar 150 hectàrees de terreny, incloent el mas d’en Mach com a quarter general. La construcció va implicar a treballadors locals, els quals van condicionar dues pistes d’aterratge, refugis, una caseta de control i vehicles de servei. Anomenat Aeròdrom 318 per la seva pertinença a la Tercera Regió Aèria, també era conegut com el camp de Verges o de Torroella de Montgrí.

El camp d’aviació del sud de Figueres, conegut com a Camp del Manol o Aeròdrom Canudas, estava situat a Sant Pau de la Calçada, a dos quilòmetres de Figueres. La seva història comença el 1920, quan l’aviador Josep Canudas va aterrar-hi. El 1931, Canudas, un empresari de l'època, va invertir en la construcció d’un petit camp d’aviació, on es realitzaven vols d’exhibició i alguns vols privats. Durant la Guerra Civil, el camp, amb una pista de 900 m de llargada i 450 m d’amplada, va ser nacionalitzat i proclamat camp d’aviació de Cabanes. Durant la guerra es van fer alguns enlairaments i aterratges de petits avions per l'entrenament dels pilots. Malgrat ser un camp auxiliar, era ben conegut pels espies de l’aviació nacional.

El camp d’aviació d'Olot, situat a la Vall d’en Bas, es va crear el 1937 amb l’expropiació de terrenys, i les obres van finalitzar un any després. Comptava amb una pista d’aterratge de 1.400 m de llargada i 360 m d’amplada, dissenyada per donar suport al camp d’aviació de Celrà. Es van construir quatre petits refugis antiaeris i el quarter general es va instal·lar al mas Verntallat, que també funcionava com a torre de control. Malgrat la seva infraestructura, el camp va tenir poca activitat, amb només dos aterratges durant la guerra. Va deixar de ser operatiu al febrer de 1939.

El camp d’aviació de Tortellà, el qual és patrimoni de la Garrotxa i del municipi de Tortellà, va començar a ser operatiu el febrer de l’any 1938 com a camp d’aviació militar de la República. Va ser construït amb la participació de la gent del poble i es va convertir en una peça més de l’estructura militar i logística de l’aviació republicana, el seu objectiu principal era donar suport al camps d’aviació de Celrà. Amb l’entrada de l’exèrcit franquista a Tortellà, l'aeròdrom va deixar de ser operatiu. Com a fet destacat, a l’església es van trobar 39 motors de l’avió popularment conegut com a “Mosca”.